Resultats de la cerca

partir de l'estudi del fenomen religiós -el temps i l'espai sagrats, la naturalesa i l'estructura dels ritus i dels mite-, Mircea Eliade extreu un model interpretatiu per a la història. Francesc Torralba, Lluís Duch i Víctor Obiols comenten aquest model basat en una sèrie d'arquetips que l'estudiós de les religions exposa a "El mite de l'etern retorn". Aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història, interrogant…

Conferència en la qual s'explica el brusc canvi de rumb filosòfic que va implicar la Gran Guerra, Primera Guerra Mundial, guerra que comença a ser de destrucció massiva (amb el doble de baixes civils que militars) i anònima, desproveïda de qualsevol heroisme. Analitza des d'una perspectiva històrica la relació entre guerra i pensament. Tot i així, és en la retòrica on se centren els esforços dels discursos nacionalistes i victoriosos…

Conferència en la qual Norbert Bilbeny fa un estudi de les idees filosòfiques que presideixen l'arquitectura modernista a Catalunya.

A càrrec de Pere Lluís Font, filòsof, membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Seguint les tesis de la filosofia del límit, Arash Arjomandi es planteja si és posible treballar en l’àmbit de la teoria de la veritat reprenent el pensament fronterer d’Eugenio Trías.

Acte arran de la publicació del llibre "Educacionari" Joan Manuel del Pozo, s'articula al voltant de seixanta mots o locucions que tenen a veure amb l'educació. L'autor reflexiona i suggereix idees tot provocant un descobriment dels nous paradigmes que envolten el món educatiu però cercant lessència, allò invariable i irrenunciable.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

Conversa a l'entorn de la presentació del llibre "L'art de callar" de Abbé Dinouart‎.

A Espanya el socialisme ha hagut de substituir la burgesia econòmica pròpia de la revolució industrial, amb la seva conseqüent pérdua ideològica. El socialisme es considera llavors, un fracàs si bé no polític, de transformació ideològica, que no ha pogut superar els imperialismes‎.