Resultats de la cerca

Anàlisi de la vida i l'obra del filòsof Mario Roso de Luna, amb motiu de la publicació del llibre "El octavo maestro".

Segona conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

Primera conferència per analitzar la filosofia del pensador Martin Heidegger.

partir de l'estudi del fenomen religiós -el temps i l'espai sagrats, la naturalesa i l'estructura dels ritus i dels mite-, Mircea Eliade extreu un model interpretatiu per a la història. Francesc Torralba, Lluís Duch i Víctor Obiols comenten aquest model basat en una sèrie d'arquetips que l'estudiós de les religions exposa a "El mite de l'etern retorn". Aquest llibre constitueix una introducció a la filosofia de la història, interrogant…

Conferència en la qual s'explica el brusc canvi de rumb filosòfic que va implicar la Gran Guerra, Primera Guerra Mundial, guerra que comença a ser de destrucció massiva (amb el doble de baixes civils que militars) i anònima, desproveïda de qualsevol heroisme. Analitza des d'una perspectiva històrica la relació entre guerra i pensament. Tot i així, és en la retòrica on se centren els esforços dels discursos nacionalistes i victoriosos…

Conferència en la qual Norbert Bilbeny fa un estudi de les idees filosòfiques que presideixen l'arquitectura modernista a Catalunya.

Seguint les tesis de la filosofia del límit, Arash Arjomandi es planteja si és posible treballar en l’àmbit de la teoria de la veritat reprenent el pensament fronterer d’Eugenio Trías.

Acte organitzat per la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès en el qual un dels intel·lectuals catalans de referència, Salvador Giner, parla sobre els reptes morals d'ara‎.

A Espanya el socialisme ha hagut de substituir la burgesia econòmica pròpia de la revolució industrial, amb la seva conseqüent pérdua ideològica. El socialisme es considera llavors, un fracàs si bé no polític, de transformació ideològica, que no ha pogut superar els imperialismes‎.

Conferència en homenatge a Deleuze, en que es tracta la crisi de l'autoritat i el pas de les societats disciplinàries a la de control i es fa en part, en base l'obra del sociòleg i psicoanalista Gerard Mendel, entre d'altres.