Resultats de la cerca

Conferència sobre de com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d'una autoritat científica. A partir d'una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com…

Empresari amb aficions artístiques i científiques, Carl Faust (1874-1952) va crear a Blanes, a partir dels anys 20, el jardí botànic Marimurtra. Avui, a més d'un jardí espectacular de gran bellesa, és un centre de recerca que ocupa un lloc destacat en l'àmbit de la conservació de la biodiversitat vegetal.

Conferència sobre com l'escena podria il·lustrar el camí de la medicina occidental cap al descobriment del cos humà, des del món clàssic fins a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és una ficció. La Lliçó d'anatomia vesaliana és un episodi apassionant en la història de la comunicació científica. A més, ens parla del paper dels espais en la construcció del coneixement científic.

Quan es va descobrir l'oxigen?. Quina revolució va provocar?. Agustí Nieto-Galan, professor d'Història de la Ciència de la UAB, ens apropa als avenços científics del segle XVIII, a través d'un quadre del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Un acte que s'emmarca dins del Cicle Les imatges de la ciènci a. S'analitza la relació entre la química i les qüestions filosòfiques, experimentals, econòmiques o fins i tot de gènere del…

A l'ombra d'Hiroshima, l'Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura?

A la conferència s'examinen alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d'una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts…

Xerrada a partir de la famosa imatge de la doble hèlix de Watson i Crick (1953). La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes... exploran la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.

Els historiadors han estudiat en profunditat la interacció entre la ciència per un costat, i la construcció-invenció-imaginació de les nacions europees modernes per l'altre. Però no se sap molt sobre com es va desenvolupar aquesta interacció a les anomenades "perifèries europees", entre les quals cal incloure Catalunya i Espanya. A Catalunya, els metges van ser un dels col·lectius més actius en la coproducció d'imaginaris, discursos i…