Resultats de la cerca

Conferència sobre de com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d'una autoritat científica. A partir d'una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com…

L'Ateneu Barcelonès convida als diferents representants dels partits polítics al Parlament de Catalunya a les properes eleccions perquè parlin amb veu pròpia i expressin els punts primordials de les seves propostes electorals sobre els temes científics.

Conferència sobre com l'escena podria il·lustrar el camí de la medicina occidental cap al descobriment del cos humà, des del món clàssic fins a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és una ficció. La Lliçó d'anatomia vesaliana és un episodi apassionant en la història de la comunicació científica. A més, ens parla del paper dels espais en la construcció del coneixement científic.

Quan es va descobrir l'oxigen?. Quina revolució va provocar?. Agustí Nieto-Galan, professor d'Història de la Ciència de la UAB, ens apropa als avenços científics del segle XVIII, a través d'un quadre del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Un acte que s'emmarca dins del Cicle Les imatges de la ciènci a. S'analitza la relació entre la química i les qüestions filosòfiques, experimentals, econòmiques o fins i tot de gènere del…

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un…

A l'ombra d'Hiroshima, l'Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura?

A la conferència s'examinen alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d'una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts…

Xerrada a partir de la famosa imatge de la doble hèlix de Watson i Crick (1953). La ciència no està escrita només en articles i llibres: els científics es comuniquen també amb diagrames, fotografies, gravats, quadres, dibuixos, maquetes, pòsters, esquemes... exploran la cultura visual de la ciència, una cultura científica que va més enllà del coneixement especialitzat dels experts.