Resultats de la cerca

L'exili austriacista va ser l'abandó forçós d'Espanya d'austriacistes com a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. Entre 25.000 i 30.000 persones…

Joaquim Albareda explica que amb la derrota, Catalunya va perdre l'Estat i el seu sistema de representació política. Dos anys després, el Decret de Nova Planta va imposar un nou ordre polític absolutista i militaritzat de matriu castellana. D'una manera clara i rigorosa, s'explicaran les claus per entendre millor l'evolució i l'impacte de la guerra, així com les conseqüències que va tenir per a la Catalunya d'aleshores i dels segles…

Conferència de l'escriptor Marcel Fité, autor de Coll de Nargó, sobre la biografia de Charles d'Espagnac. La vida i la mort d'aquest personatge té força relació amb l'Alt Urgell. Per això, Marcel Fité començà a estudiar-lo fa temps, fins que ara presenta les darreres novetats d'aquesta recerca històrica.D'Espagnac va entrar a l'exèrcit espanyol, en el qual arribaria a general. Va lluitar al servei dels Borbons a la guerra Gran i a la…

Conclusions d'una recerca col·lectiva sobre la noció de memòria col·lectiva i com l'onze de setembre constitueix una de les dates emblemàtiques d'aquesta memòria.

Conferència que a diferència de la tesi sostinguda per Ferran Soldevila i Pierre Vilar, i després seguida per molts altres historiadors, que l'entrada de Catalunya en la Guerra de Successió Espanyola va ser deguda a una voluntat "intervencionista" catalana en la política espanyola; en aquesta conferència es defensa la tesi que l'aposta catalana de 1705 va ser fonamentalment deguda a la voluntat de recuperar l'autogovern perdut després de…

L'autor ens dóna una visió de la presència catalana en el descobriment i conquesta d'Amèrica durant els segles XV al XVII. Exposició organitzada en tres parts: els súbdits de la Corona d'Aragó i el descobriment, la problemàtica sobre l'adjudicació a Castella de les Índies i la polèmica sobre la exclusió dels catalans i finalment la valoració sobre la presència catalana a l'explotació econòmica al segle XVII.

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Oliana 1663 - Viena 1741) fou el català amb més poder que mai ha tingut Catalunya. És el darrer protonotari de la Corona d'Aragó que va manegar els fils polítics i diplomàtics de la Guerra de Successió des de 1705-1714 i, des de Viena, fins més enllà de 1734.

Conferència sobre les operacions militars i polítiques ordenades per Felip V a fi d'aconseguir la derrota i el sotmetiment de Catalunya. La fase final de la Guerra de Successió, és a dir, la guerra franco-castellana contra Catalunya, no va acabar l'11 de setembre de 1714 amb la rendició de la ciutat de Barcelona davant dels exèrcits borbònics, sinó que va continuar en forma de resistència de guerrilles, dirigides sovint per oficials…

Conferència sobre quin és el model polític que perdem a Catalunya amb la derrota del 1714 i el decret de Nova Planta, i demostrar que les lleis catalanes eren lleis parlamentaries, lleis que surten de les reunions de les Corts amb el rei des del 1214 i les disposicions de l'observança. I que eren lleis fruit de l'experiència, l'empirisme i el pragmatisme. També parla de la cultura política catalana.

La procedència geogràfica i social dels grans protagonistes de la resistència catalana durant la Guerra de Successió. Alguns d'aquests personatges seran els ja coneguts Casanova, Villarroel i Moragues, però també tindran una especial rellevància els germans Desvalls i Ramon de Vilana Perlas, tant o més importants que els anteriors. Es parla també d'aquells militars i polítics estrangers que van estar al costat de la defensa de Catalunya…