Resultats de la cerca

En una societat democràtica, la ciència, com a qualsevol altre camp, precisa de la presència de reporters que ens expliquin les seves dinàmiques, investiguin els seus conflictes, relatin les seves històries: gossos guardians que apliquin el seu esperit crític al treball de les bates blanques. Però la crisi ha colpejat de manera especialment dura el periodisme de ciència.

Conferència sobre de com la mirada microscòpica va transformar la medicina en el món contemporani: canviar la comprensió de les malalties i va consolidar una nova forma de fer medicina, a finals del segle XIX. Sobre tot, va se fonamental perquè la medicina al laboratori es dotés d'una autoritat científica. A partir d'una imatge de microscopi, ens farem preguntes com: Qui pot llegir una preparació microscòpica? On i com ho fa? Com…

Xerrada sobre l'exposició Salvadoriana, que pretén mostrar i redescobrir, atès que durant molt de temps ha estat amagat a públic, un tresor del patrimoni científic de Barcelona: el gabinet de curiositats de la natura reunit per la passió col·leccionista de diverses generacions de la família Salvador a la rebotiga de la seva farmàcia del carrer Ample de la ciutat de Barcelona. Els gabinets de curiositats dels segles XVII i XVIII estaven…

L'Ateneu Barcelonès convida als diferents representants dels partits polítics al Parlament de Catalunya a les properes eleccions perquè parlin amb veu pròpia i expressin els punts primordials de les seves propostes electorals sobre els temes científics.

Conferència sobre com l'escena podria il·lustrar el camí de la medicina occidental cap al descobriment del cos humà, des del món clàssic fins a la moderna sala de dissecció. Però aquest relat és una ficció. La Lliçó d'anatomia vesaliana és un episodi apassionant en la història de la comunicació científica. A més, ens parla del paper dels espais en la construcció del coneixement científic.

Quan es va descobrir l'oxigen?. Quina revolució va provocar?. Agustí Nieto-Galan, professor d'Història de la Ciència de la UAB, ens apropa als avenços científics del segle XVIII, a través d'un quadre del pintor neoclàssic Jacques-Louis David. Un acte que s'emmarca dins del Cicle Les imatges de la ciènci a. S'analitza la relació entre la química i les qüestions filosòfiques, experimentals, econòmiques o fins i tot de gènere del…

L’apropiació nacionalista de fòssils humans té una llarga tradició. El projecte científic d’Atapuerca ha passat per aquest procés en convertir-se, segons la cultura popular, en el nou origen de la història d’Espanya. Els responsables científics han aixecat al voltant del jaciment una indústria de divulgació i, gràcies a l’estreta aliança amb els mitjans de comunicació, el projecte s’ha concebut des del principi com un…

A l'ombra d'Hiroshima, l'Espanya franquista impulsà un programa nuclear els efectes del qual són encara ben visibles al paisatge i la política energètica del país. Quin paper van jugar els àtoms en la consolidació de la dictadura?

A la conferència s'examinen alguns elements poc coneguts de la relació entre la ciència i el franquisme, com la difusió d'una cultura atòmica, o la col·laboració entre científics, militars i alts…

Aquest conferència denúncia el fet que set persones han perdut la visió d'un ull els darrers quatre anys a causa de projectils de goma disparats pels Mossos dEsquadra, segons dades de l'associació Stop Bales de Goma. Tanmateix, aquestes eines segueixen en ús, i no hi ha hagut cap assumpció de responsabilitat per aquests danys. Quines són les informacions científiques disponibles sobre aquestes armes?

Conferència de com des d'un safari urbà proper, fins a una expedició exòtica, el viatger pot anar molt més enllà del simple desplaçament per viure en primera persona les experiències de científics com Galileu Galilei, Alexander von Humboldt, Charles R. Darwin, Howard Carter, Roy Chapman Andrew, Mary Leakey, Jordi Sabater-Pi o Jane Goodall.