Resultats de la cerca

Conferència en commemoració del Dia Internacional de la Filosofia UNESCO. La filosofia sempre ha volgut pensar el present. Ha intentat comprendre la realitat. La filosofia no ha estat mai ni és avui un mer saber esotèric o fictici, que parla de mons ideals que ningún ha vist ni viurà mai. La filosofia és la opció metateòrica i menys immediata o pragmàtica del coneixement.

Davant de la multitud de possibles poders de què podríem parlar quan assumim el pluralisme, Gonçal Mayos ens proposa posar ordre la situació a partir d'un esquema format per quatre tipus bàsics de poder: el poder coercitiu, el poder legitimador, el poder productiu i el poder polític. El primer tipus -el poder coercitiu- és aquell que es basa en la força, l'amenaça o directament la violència. El segon tipus, el poder legitimador, és…

Quin és el futur de les societats avançades i turboglobalitzades?. Serà una transparent i igualitària societat del coneixement o caurem en un nou tipus força pervers d'ignorància i desànim cognitiu, o de credulitat i fanatisme?. El canvi constant i cada vegada més accelerat de les nostres societats pot ser seguit, adequadament experimentat, assumit i controlat pels humans normals?. Quins costos tenen aquestes transformacions en la vida de…

L'imaginari no mera és fantasia, fins i tot hiperreal perquè allà on hi ha experiència humana, hi ha experiència símbolica, imaginària i lingüística

Així com la "mort de Déu" popularitzada pel filòsof Friedrich Nietzsche és una metàfora suggestiva però que no s'ha de prendre al peu de la lletra, també es pot interpretar de moltes maneres la "revanche de Dieu" famosa a partir del llibre homònim del politòleg Gilles Kepel. De fet i en molts aspectes, totes dues metàfores tenen més a veure amb els humans i les seves societats o cultures que no pròpiament amb la divinitat (Gonçal…

Sant és allò sancionat com a inviolable i protegit i ho pot ser tant per la llei divina, el sagrat, com per la llei humana i per tant, no ha de tenir necessàriament un element religiós

Debat i anàlisi dels moviments socials revolucionaris sorgits durant la segona meitat del segle XX, analitzats des d'un punt de vista filosòfic