Resultats de la cerca

Acte en el qual els dos ponents parlen de com s'ha fet el judici al polític més demonitzat del País Basc. Quines repercussions jurídiques i democràtiques té el seu empresonament, a la llum de sentències posteriors dels tribunals Constitucionals (legalització de Sortu) i Europeu de Drets Humans (cas Mondragón). Iñigo Iruin defensa que és recomanable la derogació de les normes processals antiterroristes i les lleis penals i…

L'afirmació nacional de Quebec pot tenir cert paral·lelisme amb la voluntat sobiranista catalana. El recorregut històric d'aquests dos territoris és ben diferent. Canadà ha donat l'oportunitat al Quebec de celebrar dos referèndums al llarg de la seva història per preguntar als seus ciutadans sobre el futur d'aquest territori, un fet que de moment no s'ha donat en el cas català. L'any 1977 el govern de Quebec aprovava una llei que…

Les eleccions europees de 25 de maig van donar lloc a uns mesos de tripijocs a Brussel·les que, a les acaballes de l'estiu, van donar com a resultat tres nominacions: Jean Claude Juncker com a president de la Comissió Europea, Donald Tusk com a president del Consell Europeu i Federica Mogherini com a Alta Representant de Política Exterior de la UE. Debatrem totes tres nominacions amb qui va viure com es coïen entre bambolines blaves de dotze…

Debat amb el cònsol general d'Itàlia sobre el difícil equilibri entre projecció exterior i política interior d'un Estat membre de la UE.

Cap on va Europa? Quin són els principals reptes de l'Europa dels 28? Aquestes són les qüestions que ha analitzat Joaquín Almunia, economista, ministre de Treball i Seguretat Social (1982-86) i d'Administracions Públiques (1986-91), comissari de competència i vicepresident de la Comissió Europea, en el marc de la quarta conferència anual de la Càtedra Pasqual Maragall d'Economia i Territori i el cicle "Els Dijous Europeus" de l'Ateneu.

Anàlisi dels resultats de les eleccions al Parlament Europeu (2014-2019)

El preàmbul de l’esmena de la llei 18/2002 sobre les Cooperatives a Catalunya ha resultat difícil d’empassar pel sector, molts hi veuen un atac frontal al model per part de la Generalitat de Catalunya. Eladi Crehuet, notari i membre de la CJA de la Generalitat i Stefan Rating, responsable de la secció d’estudis polítics, jurídics i socials de l’Ateneu Barcelonès, van decidir traslladar el debat a la Sala Oriol Bohigas i donar veu al…

Acte de debat per analitzar els esdeveniments polítics i socials de la darrera dècada i el moviment independentista que ha col·locat el dret a decidir en el centre del debat polític. Vol dir això que Catalunya està deixant enrere l'esquema autonòmic i està donant les primeres passes democràtiques cap a un nou marc legal?.

Lituània ha dedicat la primera Presidència de la UE de la seva història a promoure una Europa més creïble, en creixement i oberta. Tothom s'ha fixat, però, en la construcció de la Unió Econòmica i Monetària, sense la qual l'euro no té futur. Debat l'embranzida bàltica per aquest camí.

El Col·lectiu Praga es constitueix amb l’objectiu de contribuir amb arguments jurídicament fonamentats al debat sobre l’exercici del dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sobre el seu estatus polític col·lectiu.