Enregistrament de l'acte
Descripció
Ramon Llull, després de la conversió, va renegar de la seva figura mundana de cantor de l'amor carnal. La vergonya i la humilitat van fer que ocultés la pròpia identitat en els seus primers escrits. El pas de les Arts de la primera fase a les de la segona va representar una alteració profunda en els procediments lul·lians d'oferir al món la pròpia imatge. Calia explicitar en què consistia la seva "autoria", ja que la gosadia i l'ambició de l'Art com a sistema de pensament podien ser enteses com un acte il·lícit de presumpció intel·lectual. Llull mai no va deixar d"atribuir" a Déu la seva Art. Segons que ens diu, en efecte, aquesta li va ser donada graciosament el 1274, quan s'havia retirat a fer vida contemplativa dalt de la muntanya de Randa: la il·luminació és l'experiència fonamental del personatge.
